Avui segueix vigent la problemàtica que el "marxisme" deixà rere seu: la dissolució de les certeses primordials de l'home sobre Déu, sobre si mateix i sobre l'univers. En definitiva, la dissolució de la consciència dels valors morals intangibles. I aquest és "l'enemic" al que hem de témer, perquè mata l'ànima.

L'autèntica catàstrofe que el marxisme ens ha deixat no és de naturalesa econòmica; sinó el "des-encaminament" de les ànimes, la destrucció de la consciència moral. Un problema essencial de la nostra hora és que mai hom discuteix el naufragi econòmic —i per això els antics comunistes han esdevingut lliberals, sens dubtar-ho— i en canvi la problemàtica moral i religiosa, que és allò del que es tractava en realitat, és ignorada gairebé per complet.

—Els sistemes comunistes han naufragat pel seu fals dogmatisme. Però, Senyor, no permeteu que oblidem tan fàcilment que el materialisme ateu s'ha enfonsat encara més profundament pel menyspreu dels drets humans, tot ignorant-vos a Vós.