La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXXI (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 23,1-12): En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit (...). Ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel (...)».

Origen del "Dret Natural"

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui no és fàcil discernir el que és just en qüestions antropològiques fonamentals. ¿Podria existir una "càtedra" acceptable per a tots? ¿Com distingir entre el bé i el mal, entre el vertader Dret i el "dret aparent"? En allò que fa a la dignitat de l'home, evidentment, el principi de "la majoria" no basta. Històricament, els ordenaments jurídics han estat gairebé sempre motivats d'un mode religiós.

Nogensmenys, el cristianisme mai no ha imposat a la societat un "Dret revelat", sinó que s'ha remès a la naturalesa i a la raó com a veritables fonts del Dret; s'ha referit a la harmonia entre raó objectiva i subjectiva, una harmonia que pressuposa que ambdues esferes recolzin en la Raó creadora de Déu. Efectivament, els teòlegs cristians s'afegiren al moviment filosòfic i jurídic sorgit al segle II a.C., quan es "trobaren" el Dret Natural social (desenvolupat pels filòsofs estoics) i el Dret Romà.

—D'aquest contacte "providencial" nasqué la cultura jurídica occidental, la importància de la qual és determinant per a la humanitat.