Avui hem de fer present la realitat del Déu viu, que coneix els nostres cors. El problema de la descomposició moral de la societat deriva de l'absència de Déu en el nostre pensament. En concret, l'absència de la fe en la vida eterna, que és vida amb Déu. El "deisme" —la idea que Déu pot existir, però que no entra a la nostra vida— influeix en la nostra cultura.

Hem deixat d'atrevir-nos a parlar de la vida eterna. Déu ha esdevingut per a nosaltres llunyà, abstracte. Ja no creiem que l'home sigui tan important als ulls de Déu com per a què Ell s'ocupi de nosaltres. Pensem que per a Déu, si és que existeix, les nostres coses no poden tenir massa importància. I així hem decidit "construir-nos a nosaltres mateixos", reconstruir un món sense comptar amb les realitats de Déu, del judici i de la vida eterna.

—Senyor, Vós sou el Déu vivent, que ens coneixeu i ens estimeu. Vivim davant la vostra mirada.