Avui, en la perspectiva de la saviesa evangèlica, la mort mateixa apareix com a portadora d'un ensenyament saludable, perquè obliga a mirar cara a cara la realitat, impulsa a reconèixer la caducitat del que apareix com gran als ulls del món. Enfront la mort perd interès tot motiu d'orgull humà ("servents que no mereixem recompensa") i, en canvi, ressalta allò que val de veritat ("hem fet només el que havíem de fer").

Tot acaba, tots en aquest món estem de pas. Solament Déu té vida en Si mateix; Ell és la vida. La nostra vida és participada, rebuda "ab alio" ("des d'un altre"); per això un home només pot arribar a la vida eterna a causa de la relació particular que el Creador li ha donat amb Ell.

—Pare, veient que l'home s'havia allunyat de Vós per la desobediència (servents que no mereixem recompensa!), donàreu un pas més i vàreu crear una nova relació entre Vós i nosaltres: Crist el vostre Fill, tot assumint-nos en la seva obediència, "lliurà la vida per nosaltres".