Avui, un cec de nom Bartimeu s’adreça a Jesús tot cridant amb veu forta: “Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!”. Aquesta pregària toca el cor del Crist. Es troben un enfront de l’altre: dues llibertats, dues voluntats convergents. “Què vols que faci per tu?”, li pregunta el Senyor. “Fes que hi vegi”, respon el cec. “Ves, la teva fe t’ha salvat”. Amb aquestes paraules es realitza el miracle. Alegria de Déu, alegria de l’home.

I Bartimeu, després de recuperar la vista —narra l’Evangeli— “el seguia pel camí”, és a dir, esdevé el seu deixeble i puja amb el Mestre a Jerusalem per a participar amb Ell en el gran misteri de la salvació. Aquest relat, en els seus aspectes fonamentals, evoca l’itinerari del catecumen vers el sagrament del baptisme, que l’Església antiga anomenava també “il•luminació”.

—La fe és un camí d’il•luminació: parteix de la humilitat de reconèixer-se necessitats de salvació i arriba a l’encontre personal amb el Crist, que crida a seguir-lo pel viarany de l’amor.