Avui contemplem en el Crist l'arribada d'un "vendaval de divinitat". Història i fe: Jesús parlà i, amb fe, assumim que és "Paraula de Déu" (no són paraules merament humanes, com quelcom del passat). De fet, els redactors del Nou Testament (i Crist mateix) en les seves explicacions citen constantment passatges de l'Antic Testament. Ho fan perquè les diverses parts de la "Bíblia" estan "inter-connectades", formant un únic llibre: allò escrit antigament, amb successius aprofundiments, resulta actual.

La interpretació de la Sagrada Escriptura exigeix anar més enllà d'una lectura merament històrica i racional. Cal considerar els diversos textos de la "Bíblia" en el conjunt de l'única Escriptura (tot evitant llegir-los aïlladament). En això consisteix la interpretació o exegesi "canònica". El Concili Vaticà II afegeix que s'han de tenir en compte també la Tradició viva de tota l'Església i l'analogia de la fe (les correlacions internes de la fe).

—Senyor, ajudeu-me a interioritzar l'Escriptura en el mateix esperit en què ha estat inspirada per Vós.