Avui cerquem repòs en la "Paraula de Déu": ¿és aquesta un refugi cert? En el llenguatge humà succeeix que una paraula de cert pes acostuma a encloure dins seu un relleu major del que l'autor, en el seu moment, podia ser-ne conscient. Aquest valor (i/o significat) afegit de la paraula —que va més enllà del seu instant històric— resulta més remarcable per a les paraules que han madurat en el procés de la història de la fe.

En el cas de la "Bíblia", els redactors (inspirats per Déu) no parlen simplement per i per a si mateixos. La "inspiració sobrenatural" comporta que l'autor no parla com un subjecte privat, tancat en si mateix. Parla en una comunitat viva i, per tant, en un moviment històric viu que ni ell ni la col•lectivitat han construït, sinó que en ell actua una força directriu superior.

—Senyor-Déu, el llarg camí de la "Bíblia" fins la vinguda de Jesús és un "gran advent" que ha guiat l'home fins al refugi de la plena Veritat.