Avui, adrecem la nostra mirada vers la figura de sant Josep. Sant Lluc presenta la Verge Maria com "promesa amb un home de nom Josep, de la casa de David". Sant Mateo atorga major relleu al pare putatiu de Jesús, remarcant que, a través d'ell, el Nen resultava legalment inserit en la descendència davídica i així donava acompliment a les Escriptures, en les que el Messies havia estat profetitzat com "fill de David".

La funció de sant Josep, però, no pot reduir-se a aquest aspecte legal. És model d'home "just", que en perfecta sintonia amb la seva esposa, acull el Fill de Déu esdevingut home i vetlla pel seu creixement humà. Entre altres aspectes, destaca el seu silenci, amarat de contemplació del misteri de Déu, amb una plenitud de fe i amb una actitud de total disponibilitat envers la voluntat divina.

—Jesús, Vós aprenguéreu del vostre pare Josep —en el pla humà— la forta interioritat que és el pressupost de l'autèntica justícia, la "justícia superior" que ensenyàreu als vostres deixebles.

Avui, Mateu ens diu que Maria era promesa de Josep. Segons el dret jueu vigent, el compromís significa a ja un vincle jurídic entre ambdues parts, de manera que Maria podia ser anomenada "muller de Josep", tot i que encara no s'havia produït l'acte de rebre-la a casa... Però Josep constatà que Maria esperava un fill.

Josep desconeix l'origen del nen. Ha de suposar que Maria havia trencat el compromís i —segons la Llei— ha d'abandonar-la, però pot elegir entre un acte jurídic públic (denúncia davant de tribunal) o una forma privada: escull la segona possibilitat per tal de no "denunciar-la". Com a home "just", prova d'interpretar i aplicar la Llei de manera justa. Ell ho fa amb amor, no vol exposar públicament Maria a la ignomínia. L'estima fins i tot en el moment de la gran desil•lusió. Viu la Llei com "evangeli", cerca el camí de la unitat entre la llei i l'amor.

—Sant Josep està preparat interiorment per al missatge nou, inesperat i humanament increïble, que rebrà de Déu.

Avui, un àngel se li apareix en somnis a Josep, però en somnis que són realitat i revelen realitats. Se'ns mostra un tret essencial de la figura de sant Josep: la seva finesa per a percebre allò diví i la seva capacitat de discerniment. Solament a una persona íntimament atenta al que és diví, dotada d'una peculiar sensibilitat per a Déu, li pot arribar un missatge d'aquesta manera.

El missatge és impressionant i requereix una fe excepcionalment valenta. ¿És possible que Déu hagi actuat així en un ésser humà? Josep estava considerant en el seu interior quina havia de ser la reacció justa davant l'embaràs de Maria. I ara se li interpel•la explícitament en quant a "fill de David", tot indicant-li amb això la tasca que se li confia en aquest esdeveniment: com a destinatari de la promesa feta a David, ell ha de garantir la fidelitat de Déu.

—"No tinguis por": amb la mateixa exhortació de l'àngel a Maria, Josep es troba ara implicat en el misteri de l'Encarnació de Déu.