Avui retem honor al “Sant Nom de Jesús”. Així, en majúscules: no és per a menys! Hem de tractar com a realitat sagrada (santa) tot nom personal, i proposar-nos —amb la llengua— de ser en això màximament respectuosos.

És propi i ha de ser tractat amb propietat el nom de cada persona, ja que “persona” significa “ésser irrepetible”, únic, totalment original... I és que la dimensió espiritual ens fa totalment únics. La fe cristiana encara afegeix un motiu més definitiu: Déu estima cada ésser humà per si mateix i en si mateix; cada home, cada dona val total a Sang del Crist, una Sang que tenyeix també els nostres noms.

Si tot nom propi mereix un sagrat respecte, quant més el Nom del “Sant dels sants”. Però, quantes vegades hem maltractat el Nom de Déu! Quantes blasfèmies! No és en debades que en el “Parenostre” Jesús ens mou a suplicar “santificat sigui el vostre nom”.

—En el “Magnificat” —excel·lent exemple de pregària—, Santa Maria confessa el Totpoderós “el nom del qual és Sant”. Aquesta confessió no va ser casual!