Avui celebrem sant Anscari (Óscar) (801-865), bisbe i missioner, apòstol del Nord d’Europa. Nasqué prop d’Anncy, fou educat en la vida monàstica benedictina i aviat destacà pel seu ardor missioner. En un temps en què Escandinàvia era encara terra de frontera per a l’Evangeli, sant Anscari comprengué que la fe cristiana no podia imposar-se, sinó que calia sembrar-la amb paciència, testimoni i caritat. Enviat primer a Dinamarca i després a Suècia, Anscari afrontà viatges perillosos, incomprensions i fracassos aparents, però mai abandonà la missió rebuda.

Nomenat bisbe d’Hamburg i més tard d’Hamburg-Bremen, ell entengué el seu ministeri episcopal com un servei a l’evangelització: formar comunitats petites però sòlides, promoure la litúrgia, traduir la fe a categories comprensibles per als pobles del Nord i sostenir els missioners amb una estructura eclesial estable.

La seva aportació més notable fou unir anunci i organització: l’Evangeli necessita testimonis humils, però també una Església visible que acompanyi i perseveri. Sant Anscari visqué convençut de què el Crist precedeix sempre el missioner en el cor dels pobles. Per això acceptà amb serenor els retrocessos, tot confiant en què la llavor donaria fruit al seu temps.

—La missió no es mesura per l’èxit immediat, sinó per la fidelitat al mandat d’anunciar el Crist fins els confins del mon.