Avui festegem una santa africana: Josefina Bakhita. Quan tenia nou anys fou segrestada per traficants d’esclaus, colpejada i venuda cinc vegades en els mercats del Sudan. Anà a parar al servei del cònsol italià, amb qui finalment arribà a Itàlia. Aquí, després dels terribles “amos” dels quals havia estat propietat fins aleshores, Bakhita arribà a conèixer un “Amo” totalment diferent, el Déu viu, el Déu de Jesucrist.

S’assabentà que aquest Senyor també la coneixia, que l’havia creat també a ella; més encara, que l’estimava. També ella era amada, i precisament per “l’Amo suprem”, davant del qual tots els altres no són més que miserables servents. Aquest Amo havia afrontat personalment el destí de ser maltractat i ara l’esperava «a la dreta de Déu Pare». En aquest moment tingué “esperança”; no solament la petita esperança de trobar amos menys cruels, sinó la gran esperança: jo sóc definitivament estimada, passi el que passi; aquest gran Amor m’espera. Per això, la vida és bonica. A través del coneixement d’aquesta esperança ella fou “redimida”, ja no se sentia esclava, sinó filla lliure de Déu.

—El 9 de gener de 1890 rebé el Baptisme, la Confirmació i la primera Comunió de mans del Patriarca de Venècia. El 8 de desembre de 1896 va fer els vots a Verona, en la Congregació de les germanes Canosianes.