Avui celebrem el gran “Apòstol d’Irlanda” del segle cinquè, sant Patrici. Un sant que és honorat no solament al país on hi portà la fe catòlica, sinó també en força altres països del món que, al seu torn, en els segles XIX i XX, foren evangelitzats en bona part per emigrants i missioners irlandesos.

Ell sol, sense l’ajut de ningú, convertí tota una nació del paganisme a la fe catòlica. Sent adolescent, arribà per primera vegada a Irlanda com esclau, procedent de la Gran Bretanya romana, i hi arribà molt sol. Alguns anys més tard, després de rebre l’ordenació sacerdotal i episcopal, tornà a la gent que l’havia esclavitzat, desitjant profundament guanyar-lo per al Crist, i un cop més romangué totalment sol.

—Potser a través d’aquesta “estretor” («pocs») de treballadors Jesús volgué també referir-se al dèficit personal de santedat: Crist no té menester de multituds per tal de convertir el món; Ell necessita sants. Fins i tot un sol sant pot convertir una nació sencera, tal i com avui ho contemplem en sant Patrici.