Avui, a Roma s’hi troba l’Abadia benedictina de Sant Anselm. És un lloc que conjumina la pregària, l’estudi i el govern, precisament les tres activitats que caracteritzaren la vida de sant Anselm d’Aosta. També és conegut com Anselm de Bec i Anselm de Canterbury.

Monjo d’intensa vida espiritual, excel·lent educador de joves, teòleg amb una extraordinària capacitat especulativa, savi home de govern i intransigent defensor de la llibertat de l’Església, sant Anselm és una de les personalitats eminents de l’Edat Mitja. Als 27 anys entrà en l’Ordre monàstica i fou ordenat sacerdot. A la mort de l’abat Erluino, fundador de l’abadia de Bec, Anselm fou elegit per unanimitat per a succeir-lo (1079).

Mentrestant, Lafranco de Pavia, abat de Caen, esdevingué el nou arquebisbe de Canterbury i demanà a sant Anselm que passés cert temps amb ell per tal d’instruir els monjos i ajudar-los. A la mort a Lanfranco, fou elegit per a succeir-lo a la seu de Canterbury (1093). Sant Anselm defensà l’Església de les indegudes ingerències de les autoritats polítiques. Aquesta fidelitat li costà, al 1103, l’amargor del desterrament. El 1106, sant Anselm pogué tornar a Anglaterra, on fou acollit festivament pel clergat i pel poble.

—Dedicà els darrers anys de la seva vida sobretot a la formació moral del clergat i a la investigació intel·lectual sobre temes teològics. Fue fundador de la “teologia escolàstica”, y la tradició cristiana li ha atorgat el títol de “doctor magnífic”, perquè cultivà un intens desig d’aprofundir els misteris divins.