Avui prenem consciència que els temps sempre són “temps de Déu”. L’època de sant Ignasi no fou fàcil ni per a Europa ni per a l’Església: dècades en què els papes varen residir a Avinyó (sotmesos a França); el cisma d’Occident (amb tres papes alhora, cadascun d’ells pretenent ser l’autèntic)... fins a desembocar en la reforma protestant. Paradoxes de la vida, Ignasi de Loiola i el reformador Martin Luter (+1546) van ser plenament coetanis i coincidents en el temps. Però, què distinta va ser la reacció —la “reforma”— de cadascú.

L’obligada convalescència d’Ignasi, a conseqüència d’una ferida de guerra, va ser la providencial ocasió per a llegir reposadament la vida de Jesucrist i d’alguns sants: heus ací els autèntics reformadors! Això li va “desvetllar” l’esperit: “¿I si jo fes el mateix que sant Francesc o que sant Domènech?”, va començar a preguntar-se.

—Vet aquí que sant Ignasi —desempallegant-se de coses i somnis— començà a lliurar-se a la vida d’oració i a la cura dels altres. En aquest camí se li ajuntaren uns quants companys amb els quals fundà la Companyia de Jesús.