Avui celebrem el Pare més gran de l’Església llatina, sant Agustí: home de passió i de fe, d’altíssima intel•ligència i d’incansable sol•licitud pastoral. És el que ha deixat el major nombre d’obres (més de mil publicacions, entre les que destaquen les “Confessions”, “La ciutat de Déu”, “De Trinitate”, “Retractationes”...). Fe i raó són “les dues forces que ens menen a conèixer”. Són famoses les seves dues fórmules amb què expressa aquesta síntesi coherent entre fe i raó: “Creu per a comprendre” i “comprèn per a creure”.

La presència de Déu en l’home és profunda i misteriosa, però pot descobrir-se en la pròpia intimitat: “Ens vàreu fer, Senyor, per a Vós, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en Vós”; “Vós éreu més dins meu que el més íntim meu”. Sant Agustí fou un home que mai visqué amb superficialitat; la set, la recerca inquieta i constant de la Veritat és una de les característiques de fons d ela seva existència: “A mi em sembla que cal conduir novament els homes a l’esperança de trobar la veritat”...

—A la Veritat, que és el Crist mateix, es dirigeix una de les seves pregàries més boniques: “Tard us vaig estimar, bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar. I vet aquí que Vós éreu dins meu, i jo fora, i fora us cercava jo, i em llençava sobre aquestes belleses que Vós vàreu crear. Vós éreu amb mi, però jo no era amb Vós...”.