Avui admirem la santedat d’un governant: Wenceslau I de Bohèmia, model de santedat per a tots, especialment per aquells que guien el destí de les comunitats i dels pobles. Avui es necessiten persones que siguin “creients” i “creïbles”, disposades a defensar en tot àmbit de la societat els principis i ideals cristians. Aquesta és la santedat, vocació universal de tots els batejats, que impulsa al compliment del propi deure amb fidelitat i valentia, fitant no el propi interès egoista, sinó el bé comú, i cercant en cada moment la voluntat divina.

El segle passat contemplà la caiguda de no pocs poderosos, que semblaven haver arribat a altures gairebé inassolibles. Sobtadament es veieren privats del seu poder. Qui ha negat i segueix negant Déu i, en conseqüència, no respecta l’home, sembla tenir vida fàcil i aconseguir un èxit material. Basta, però, raspar en la superfície per a constatar que, en questes persones, hi ha tristesa i insatisfacció.

—Solament el qui conserva en el seu cor el sant “temor de Déu” té confiança també en l’home i gasta la seva existència per a construir un món més just i fratern.