Avui centrarem la nostra atenció en sant Jeroni, un Pare de l’Església que posà la Bíblia al centre de la seva vida: la traduí al llatí, la comentà en les seves obres i, sobretot, s’esforçà per viure-la.

Després de rebre el baptisme, al voltant de l’any 366, s’orientà a la vida ascètica. Marxà cap a Orient i visqué com eremita al desert, dedicant-se seriosament als estudis. La meditació, la solitud, el contacte amb la paraula de Déu varen fer madurar la seva sensibilitat cristiana. L’any 382 es traslladà a Roma. El Papa sant Damàs el prengué com a secretari i conseller; l’animà a començar una nova traducció llatina dels textos bíblics. Després de la mort del Papa, sant Jeroni deixà Roma i emprengué un pelegrinatge, primer a Terra Santa i, després, a Egipte.

L’any 386 es detingué a Betlem, on hi restà fins a la seva mort. Va seguir desenvolupant una intensa activitat: comentà la paraula de Déu; defensà la fe, tot oposant-se amb fermesa a diverses heretgies; exhortà els monjos a la perfecció, ensenyà cultura clàssica i cristiana... La seva formació literària i la seva àmplia erudició li varen permetre revisar i traduir molts textos bíblics. Recolzant en altres col·laboradors, reeixí a oferir una traducció millor: és l’anomenada “Vulgata”, el text “oficial” de l’Església llatina.

—Diu sant Jeroni: «Ignorar les Escriptures és ignorar el Crist».