Avui festegem la “campiona” de la “petitesa” espiritual. La qüestió és que això li ha valgut el títol —gens freqüent— de “Doctora de l’Església”. De la “infantesa espiritual” n’ha eixit tota una teologia espiritual, fresca, renovadora...

Malgrat que sembli una paradoxa, «la grandesa de Déu rau en el fet que Ell sigui capaç de fer-se petit» (Benet XVI). Així, podríem dir que la discreció, la senzillesa, la humilitat... formen part de l’ADN diví. La santa doctora d’avui ingressà al Carmel sent molt joveneta (tenia quinze anys!) i va entrar al “Carmel etern” quan en tenia vint-i-quatre. Tan menuda i tan gran! Quina paradoxa als ulls humans! Però no és així des de la perspectiva de l’Amor. Si vols estimar, si vols servir, fes-te petit, molt petit, com el Nen Jesús a la menjadora, com Jesucrist a la Creu.

—Teresa va transitar pel camí de la infantesa: «Sóc una ànima minúscula que només pot oferir petiteses a nostre Senyor».