Avui parlem de sant Ignasi, el qui fou el tercer bisbe d’Antioquia (70-107). Des de Síria, Ignasi fou enviat a Roma per tal de ser llançat com aliment a les feres, a causa del testimoni que donà del Crist. En realitzar el seu viatge per Àsia, en cada una de les ciutats per on passava, amb predicacions i exhortacions, anava consolidant les Esglésies. Llegint les seves cartes on percep la frescor de la fe de la generació que conegué els Apòstols. Cap altre Pare de l’Església expressà amb la intensitat de sant Ignasi el desig d’unió amb el Crist i de vida en Ell.

La irresistible orientació de sant Ignasi envers la unió amb el Crist fonamenta una autèntica “mística de la unitat”. Per a ell, la unitat es, abans de res, una prerrogativa de Déu, que bo i existint en tres Persones és U en absoluta unitat. Es pot apreciar en les Cartes de sant Ignasi una mena de dialèctica entre dos aspectes característics de la vida cristiana: l’estructura jeràrquica de la comunitat eclesial i la unitat fonamental que vincula entre sí tots els fidels en Crist.

—Ignasi és veritablement “el doctor de la unitat”: unitat de Déu i unitat del Crist, unitat de l’Església, unitat dels fidels «en la fe i en la caritat, a les quals res no es pot d’anteposar» (Sant Ignasi d’Antioquia).