Avui reconeixem que sant Carles és precisament un d’aquests sants a qui li fou donada la paraula “per a donar a conèixer l’Evangeli”, del qual era “ambaixador”. Ell realitzà aquesta missió de manera heroica amb un lliurament total de les seves forces: en una primera època, durant el Concili de Trento, en els treballs del qual participà activament des de Roma, suportant el pes d’una correspondència abundosa, col·laborant per tal de dur a feliç èxit la fatiga col·legial dels pares conciliars... Després, el mateix cardenal, com arquebisbe de Milà, successor de sant Ambròs, esdevé l’incansable realitzador de les resolucions del concili, tot traduint-les a la pràctica mitjançant diversos sínodes diocesans.

L’Església li deu una radical renovació del clergat, a la qual hi contribuí la institució dels seminaris, l’origen del qual es remunta justament al Concili de Trento. I altres moltes obres, entre les quals la institució de les confraries, de les pies associacions, dels oblats-laics (que prefiguraven ja l’Acció Catòlica), els col•legis, els hospitals per a pobres, i finalment la fundació de la Universitat de Brera en 1572.

—La seva vida es podria sintetitzar en tres expressions magnífiques: fou un pastor sant, un mestre il•luminat, un prudent i sagaç legislador.