Avui meditem el canvi total de perspectiva que, camí de Damasc (c. a. 30), sant Pau experimentà mentre perseguia l'Església: inesperadament, començà a considerar "pèrdua" i "deixalla" tot allò que abans constituïa per a ell la raó de la seva existència. Què va succeir?

Els "Fets dels Apòstols" narren que el Crist ressuscitat es presentà com una llum esplèndida i s'adreçà a Saule, tot transformant la seva vida mateixa. El resplendor del Ressuscitat el cegà, però, després, el seu "sí" definitiu al Crist en el Bateig li obrí novament els ulls. Les "Cartes" de sant Pau, sens donar detalls, en moltes ocasions afirmen que també ell fou testimoni de la resurrecció de Jesucrist, la revelació de la qual rebé directament del mateix Jesús.

—El Ressuscitat parlà a sant Pau, cridant-lo a esdevenir apòstol específicament dels pagans. Alhora, aprengué que, tot i la seva relació immediata amb el Ressuscitat, havia d'entrar en la comunió de l'Església rebent el Baptisme: solament en aquesta comunió amb tots podia ser un vertader apòstol.