La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

  evangeli.net  

Benvolgut amic / benvolguda amiga:

 

En aquest lliurament de Temes·evangeli.net trobaràs la 2ª Part del comentari al misteri ”El nen Jesús perdut i trobat al Temple”. Fins ara hem editat:

 

. “L’Anunciació” i/o “L’Encarnació del Fill de Déu” (clica aquí).

. “La Visitació de la Verge Maria a la seva cosina santa Isabel” (clica aquí).

. “El naixement de Jesús a Betlem” (clica aquí).

. “El nen Jesús perdut i trobat al Temple” (1ª Part) (clica aquí).

 

***

 

Dèiem del 5è Misteri de Goig que es tracta del “misteri sorpresa”: Jesús desconcerta tots! Entren en el nucli d’aquesta sorpresa. Com va reaccionar la Mare de Déu?

 

5è) «Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia» (Lc 2,48). Aquestes paraules de la Verge Maria són d’una vàlua incalculable! Ens sentim molt identificats amb Ella (ampliació: clica aquí): Maria angoixada, Maria desconcertada, Maria preguntant —gairebé queixant-se—, Maria delicada i preocupada també pel seu marit (Josep també s’angoixà!). Per què? Jesús, Per què? (ampliació: clica aquí).

 

6è) «Per què em buscàveu?» (Lc 2,49). Quan Maria pregunta “per què” i Jesús li respon amb un altre “per què”, en realitat, li estava responent: “No tens dret a fer-me aquesta pregunta”... Desconcert sobre desconcert! Probablement, el que passa és que a Déu li podem demanar tot menys el “per què” de les coses. En tot cas, Déu no actua “perquè sí”, és a dir, arbitràriament. Ell té les seves raons i alhora hem d’acceptar que «els meus camins són més elevats que els vostres camins, i els meus pensaments més que els vostres pensaments» (Is 55,9). Els sants intueixen aquestes raons, però no sense pregar, estudiar i preguntar... (ampliació: clica aquí).

 

7è) «No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare(Lc 2,49). Heus aquí una raó de pes, heus ací el punt de vista del Fill diví: el Pare (clica aquí). La voluntat del Pare! «Ensenyeu-nos a pregar» (Lc 11,1), li demanaren. «Pregueu així: ‘Pare nostre del cel (...), faci’s la vostra voluntat» (Mt 6,9-10), respongué Ell. En tot cas, tal com afirmà Benet XVI en alguna ocasió: «Només Déu és Déu» (ampliació: clica aquí).

 

8è) «Ells no comprengueren aquesta resposta» (Lc 2,50). Els misteris són misteris, malgrat que a vegades amb oració, experiència i temps puguem penetrar en ells. Així els succeí a Josep i Maria: en aquell moment «no comprengueren». I, què varen fer? Callar, acceptar, ponderar... I tot va seguir igual: «Baixà amb ells a Natzaret i els era obedient» (Lc 2,51). Però, realment, no tot continuà exactament igual: «La seva mare conservava tot això en el seu cor» (Lc 2,51). Santa Maria —juntament amb el seu espòs— treballava la fe... Així Maria ja no tornà a preguntar “per què”: ni a les noces de Canà de Galilea, ni al Calvari... Acceptà ser la nostra mare sense preguntar per què! Deixem que Déu sigui Déu! (ampliació: clica aquí).

 

Antoni Carol i Hostench, pvre.

(Coordinador General d’evangeli.net)

evangeli.net
"Contemplar l'Evangeli d'avui" (Evangeli + meditació)
"Master·evangeli.net" (Evangeli + teologia)
"L’Evangeli d’avui per a la família" (Evangeli d'avui + imatge + catequesis)
Si desitges SUBSCRIURE UN AMIC, clica aquí i segueix les indicacions: és molt fàcil!
pixel tracking