La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts III de Pasqua

1ª Lectura (Ac 7,51–8,1): En aquells dies, Esteve deia al poble, als notables i als mestres de la Llei: «Vosaltres, rebels al jou, orelles i cors incircumcisos, feu igual que els vostres pares: resistir l'Esperit Sant. Quin dels profetes no van perseguir els vostres pares? Van matar els qui anunciaven l'adveniment del Just, que vosaltres vau trair i assassinar: vosaltres, que havíeu rebut la Llei per ministeri d'àngels, però no l'heu guardada». En sentir això es corsecaven de ràbia i estrenyien les dents.

Esteve, ple de l'Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i que Jesús s'alçava ferm a la dreta de Déu. Llavors digué: «Veig obert el cel, i el Fill de l'home ferm a la dreta de Déu». Ells es taparen les orelles, es llançaren tots alhora contra ell, cridant tant com podien, i el tragueren fora de la ciutat per apedregar-lo. Els testimonis deixaren els seus mantells als peus d'un jove que es deia Saule. Mentre l'apedregaven, Esteve pregava: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà: «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat». I, havent dit això, va morir. I Saule era dels qui demanaven la mort d'Esteve.
Salm responsorial: 30
R/. Senyor, confio el meu alè a les vostres mans.
Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable, la meva roca salvadora. Per a mi, sou penyal i plaça forta. Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me.

Confio el meu alè a les vostres mans, vós, Déu fidel, m'heu rescatat. Jo he confiat en el Senyor. Amb quin goig enaltiré el vostre amor!

Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me, per l'amor que em teniu. Els qui s'arreceren en vós, els amagueu a la vostra presència, lluny de les conjuracions humanes.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 6,35): Jo sóc el pa que dóna la vida, diu el Senyor; els qui vénen a mi no passaran fam.

Text de l'Evangeli (Jn 6,30-35): En aquell temps, la gent digué a Jesús: «I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment». Llavors Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món». Ells li demanen: «Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest». Jesús els diu: «Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set».

«És el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel»

Mn. Joaquim MESEGUER García
(Sant Quirze del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, en les paraules de Jesús podem veure la contraposició i la complementarietat que hi ha entre l'Antic i el Nou Testament: l'Antic Testament era figura del Nou i en el Nou arriben a plenitud les promeses fetes per Déu als pares en l'Antic. Així, el mannà que menjaren els israelites al desert no era l'autèntic pa del cel, sinó figura del pa veritable que Déu, el nostre Pare, ens ha donat en la persona de Jesucrist, a qui ha enviat com a Salvador del món. Moisès demanà a Déu, a favor dels israelites, un aliment material; Jesucrist, en canvi, s'ha donat Ell mateix com aliment diví que atorga la vida.

«Quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?» (Jn 6,30), demanen incrèduls i impertinents els jueus. ¿Els ha semblat poc el senyal de la multiplicació dels pans i els peixos obrada per Jesús el dia anterior? ¿Per què ahir volien proclamar rei Jesús i avui ja no el volen creure? ¡Què n'és d'inconstant, tan sovint, el cor humà! Diu sant Bernat de Claravall: «Els impius van voltant, perquè naturalment volen satisfer llur apetit, però menyspreen amb niciesa la manera d'aconseguir la finalitat». I així passava amb els jueus: immergits en una visió materialista, volien algú que els alimentés i els solucionés tots els problemes, però no volien creure; heus ací tot el que els interessava de Jesús. ¿No és aquesta la perspectiva del qui desitja una religió còmoda, feta a la seva mida i sense compromís?

«Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest» (Jn 6,34): que aquestes paraules, pronunciades pels jueus des de la seva manera materialista de veure les coses, siguin dites per mi amb la sinceritat que em dóna la fe; que expressin veritablement un desig d'alimentar-me amb Jesucrist i de viure unit a Ell per sempre.