Avui celebrem la solemnitat de la Transfiguració del Senyor. La muntanya del Tabor, com la del Sinaí, és el lloc de la proximitat amb Déu. És l’espai elevat respecte de l’existència diària on es respira l’aire pur de la Creació. És el lloc de la pregària on hom és en la presència del Senyor, com Moisès i Elies que apareixen amb Jesús transfigurat tot parlant amb Ell sobre l’Èxode que l’esperava a Jerusalem (és a dir, la seva Pasqua).

«I els seus vestits es feren resplendents, molt blancs, com cap bataner sobre la terra no els podria blanquejar així» (Mc 9,3). Aquest fet simbolitza la purificació de l’Església. I Pere digué a Jesús: «Fem, doncs, tres tendes: una per a tu i una per a Moisès i una per a Elies» (Mc 9,5). Sant Agustí comenta bellament que Pere buscava tres tendes perquè encara no coneixia la unitat entre la Llei, la Profecia i l’Evangeli.

«I es formà un núvol que els aombrava, i vingué una veu del núvol: «Aquest és el meu Fill, l’estimat; escolteu-lo!» (Mc 9,7). La Transfiguració no és un canvi en Jesús, sinó la Revelació de la seva Divinitat. Pere, Jaume i Joan, contemplant la Divinitat del Senyor, es preparen per afrontar l’escàndol de la Creu. La Transfiguració és un anticipi de la Resurrecció!

«Rabbí, bo és d’estar-nos aquí» (Mc 9,5). La Transfiguració ens recorda que les alegries sembrades per Déu en la vida no són punts d’arribada, sinó llums que Ell ens dóna en la peregrinació terrena per tal que “Jesús sol” sigui la nostra Llei, i la seva Paraula sigui el criteri, la joia, el goig i la benaurança de la nostra existència.

Que la Verge Maria ens ajudi a viure intensament els nostres moments d’encontre amb el Senyor per tal que el puguem seguir cada dia amb alegria, i ens ajudi a escoltar i seguir sempre el Senyor Jesús, fins a la passió i la Creu amb vista a participar també de la seva Glòria.