Després de “L’Encarnació del Fill de Déu”, passem al misteri de “La Visitació de la Verge Maria a la seva cosina santa Isabel” (una fita en la Història de la Salvació). (Introducció).

1r) «Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea» (Lc 1,26.27). Així és la fe de la Verge!: no solament digué “SÍ” sinó que, alhora, respongué amb obres (i amb agilitat!). Aquesta és la coherència a la que ens repta l’apòstol Jaume: «Mostra’m la teva fe sense les obres, i jo et mostraré la fe per les meves obres» (Jm 2,18). Si Maria s’hagués quedat “prudentment” a Natzaret tot protegint el seu embaràs, tots ho hauríem acceptat como quelcom molt comprensible..., però ara no existiria el 2n Misteri de Goig... (ampliació: Maria és la creient per excel·lència).

2n) «L’infant ha saltat d’entusiasme a les meves entranyes» (Lc 1,44). Amb l’arribada de Jesús (tot just uns pocs dies de vida al ventre de sa Mare), també a la casa de Zacaries i Isabel es respira un ambient de contagiosa alegria (ampliació: «Feliç tu que has cregut!»). Novament, el protagonista és Jesucrist (ampliació: Joan, abans de néixer, comença la seva missió com a precursor de Jesús): Déu es fa present, sant Joan l’intueix i llurs respectives mares actuen com de portantveus exultants de tan simpàtic misteri.

3r) «Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Lc 1,43). Comprenem la sorpresa d’Isabel: la Mare del Senyor s’ocupa de la mare del precursor. No s’hauria d’haver esdevingut a la inversa? La lògica de Déu! Al Calvari, Jesús i Maria tornaran a sorprendre’ns amb llur “lògica”: en lloc de dir quelcom així com: «Joan, ocupa’t de la meva mare», dels llavis de Jesús eixí aquell «Dona, aquí teniu el vostre fill» (Jn 19,26). Jesús s’ocupa de nosaltres, i Maria també! (ampliació: El “Déu-que-ve” desitja trobar-se amb nosaltres i visitar-nos).

4t) «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,46-47). El Magnificat és una oració en forma de poema que sorgeix del cor agraït de Santa Maria (ampliació: Humilitat i gratitud de Maria). Denota un elevat i ponderat coneixement de la Sagrada Escriptura (ampliació: El “Magnificat” de Maria). Gràcies a aquest bagatge, Maria és capaç de respondre bé i ràpid a la Voluntat de Déu, i sempre! Això no és fàcil!