Avui llegim, potser, la més bella de les paràboles de Jesús. Té tres protagonistes: els dos germans (el fill "pròdig" i el que restà a casa) i el bon pare. Jesucrist, realment, en aquell moment es trobava davant de dos "germans": cobradors d'impostos i pecadors, d'una banda; fariseus i mestres de la Llei, d'altra banda. Amb les seves paraules, Jesús justificava la seva bondat i acollida envers els pecadors.

Més encara: Jesucrist identifica la seva bondat cap els pecadors amb la bondat del pare de la paràbola. Amb la seva actitud, Jesús esdevé la revelació vivent del qui Ell anomenava el seu "Pare". ¿Com ha mostrat Déu el seu amor misericordiós pels pecadors? Fent morir el Crist per nosaltres "quan encara érem pecadors" (Rm 5,8). Jesús no apareix explícitament en el marc narratiu de la seva paràbola perquè Ell viu identificant-se amb el Pare celestial, tot subratllant l'actitud del Pare en la seva pròpia.

—Jesús, a través de la figura del pare, us veig al bell mig d'aquesta paràbola com la realització concreta de l'obrar patern.