Avui, davant les ingènues pretensions de notorietat dels Apòstols, Jesús oposa la seva responsabilitat divina: Ell ha volgut "expiar" (pagar) pels nostres pecats. En la Passió, tota la brutícia del món entra en contacte amb l'immensament Pur, amb l'ànima de Jesucrist, Fill de Déu. Si l'habitual és que allò impur, amb el contacte, contamini el que és pur, aquí tenim el contrari.

En aquest contacte, la brossa del món és realment anul•lada, transformada mitjançant el dolor infinit. Però, ¿no és un "Déu cruel" el que exigeix una expiació infinita? La realitat del mal que deteriora el món i contamina la imatge de Déu, és una realitat que existeix, i per culpa nostra! No pot ser simplement ignorada, ha de ser eliminada. No és que un Déu cruel exigeixi quelcom infinit; és justament a l'inrevés: Déu mateix es posa com a lloc de reconciliació i, en el seu Fill, pren personalment el sofriment.

—Déu mateix introdueix al món el do de la seva infinita puresa.