Avui, Jesús ens mostra els "itineraris" de l'oració. Ésser home significa essencialment "relació amb Déu", i, per tant, parlar amb Ell i escoltar-lo. La nostra oració pot i ha de brollar del nostre cor, però sempre necessitem el recolzament de les pregàries vocals rebudes de la tradició piadosa (particularment, els "Salms").

En efecte, sense aquests ajuts per a l'oració, la nostra pregària personal esdevé subjectiva i fineix per reflectir més nosaltres que no pas el Déu vivent. És fonamental escoltar i guardar la seva Paraula! Normalment, el pensament s'avança a la paraula (primer tenim una idea i, després, cerquem la paraula per a expressar-la). En l'oració litúrgica en general, però, s'escau a l'inrevés: la paraula, la veu, ens precedeix, i el nostre esperit ha d'adaptar-se dòcilment a ella.

—Senyor, els homes per nosaltres mateixos no sabem demanar com cal. Per això, Vós heu vingut a ajudar-nos i amb les paraules d'oració que ens heu deixat podem conèixer-vos a poc a poc i posar-nos en camí envers Vós.