Avui dia, la cultura actual, profundament marcada per un subjectivisme que desemboca molts cops en l'individualisme extrem o en el relativisme, impulsa els homes a esdevenir l'única mesura de si mateixos, perdent de vista altres objectius que no estiguin centrats en el seu propi jo, transformat en únic criteri de valoració de la realitat.

D'aquesta manera, l'home tendeix a replegar-se cada cop més en si mateix, a tancar-se en un microcosmos existencial asfixiant, en el que ja no tenen cabuda els grans ideals, oberts a la transcendència, a Déu. En canvi, l'home que no es deixa tancar en els estrets límits del seu propi egoisme és capaç d'una mirada autèntica envers els altres i la creació.

—Amb aquesta mirada, l'home pren consciència de la seva característica essencial de criatura en constant esdevenir, cridada a una creixença harmoniosa en totes les seves dimensions, començant precisament per la seva pròpia interioritat, per arribar a la realització plena del projecte que el Creador ha gravat en el seu ésser més profund.