Avui, al llindar de la Setmana Santa, Joan ens submergeix en l'ambient pre-pasqual. En un primer moment, l'aparició de Jesús i del moviment que es formava al voltant d'Ell havia despertat escàs interès en les autoritats del Temple.

La situació canvià amb el Diumenge de Rams: l'homenatge messiànic a Jesucrist durant la seva entrada a Jerusalem; la purificació del Temple amb les paraules que interpretaven aquest gest, que semblaven anunciar el final del Temple com a tal i un canvi radical del culte; les intervencions de Jesús al Temple, en les que hom podia percebre una reivindicació de plena autoritat; els miracles que feia i la creixent afluència del poble cap a Ell... eren fets que ja no es podien ignorar.

—Joan parla amb més detall d'una reunió del Sanedrí —abans del Diumenge de Rams— per a deliberar sobre el "cas" de Jesús (cf. 11,47-53). El motiu immediat fou el moviment popular sorgit després de la resurrecció de Llàtzer. Jesús, confesso que sou Déu!