Avui —en el nostre temps— "amor" significa tantes coses —àdhuc contràries— que sovint hom no percep el seu sentit genuí. Tots volem amor, però no tot és amor. Jesús ofereix un criteri assenyat: estimar és un "perdre's". Qui no està disposat a les "fatigues de l'èxode" no pot estimar: amor i comoditat són incompatibles.

La Trinitat representa l'amor essencial (un etern "Ésser per a...") i l'home és la imatge de Déu: algú que per inclinació natural desitja "donar i rebre amor". Perdre la vida!: Jesucrist descriu el seu propi itinerari, que a través de la creu el porta a la resurrecció. És el camí del gra de blat que cau a terra i mor, tot donant fruit abundant. L'amor és una exigència que no em deixa intacte: no puc limitar-me a seguir essent jo sense més, sinó que he de perdre'm una vegada i una altra.

—Jesús, Fill de Déu, que "sou per a" nosaltres fent-vos home, concediu-me seguir els vostres viaranys d'amor "essent i vivint per als" altres.