Avui, al nostre voltant, veiem cada dia que molts resten indiferents. La confiança en l’acció de l’Esperit Sant ens ha d’impulsar sempre a anar i predicar l’Evangeli, ens ha de moure al valent testimoni de la fe. Però, a més de la possibilitat d’una resposta positiva al do de la fe, existeix també el risc del rebuig de l’Evangeli, de la no acollida del encontre vital amb el Crist.

Ja sant Agustí plantejava aquest problema: “Nosaltres parlem —deia—, llancem la llavor, escampem la llavor. Hi ha els qui menyspreen, els qui reprotxen, els qui ridiculitzen. Si temem a aquests, ja no tenim res per a sembrar i el dia de la recollida ens quedarem sense collita”.

—El rebuig, per tant, no pot desencoratjar-nos. Com a cristians som testimonis d’aquest terreny fèrtil: la nostra pròpia fe, tot i les nostres limitacions, mostra que existeix la terra bona, on la llavor de la Paraula de Déu produeix abundants fruits de justícia. I tota la història de l’Església amb tots els problemes demostra també que existeix la terra bona, existeix la bona llavor, i dóna fruit.