Avui, bo i meditant la reacció del segon germà, notem que "conversió" significa més que una simple rectificació; assoleix un abast és profund: l'home renuncia a ser el seu propi creador (ell no és l'arquitecte de la seva pròpia vida), i accepta dependre del veritable Creador; accepta que en aquesta dependència consisteix la veritable llibertat i que la llibertat de l'autonomia que pretén emancipar-nos del Creador no és veritable llibertat, sinó il•lusió i enganyifa.

"Convertir-se" vol dir: acceptar els sofriments de la veritat. La conversió exigeix que la veritat, la fe i l'amor esdevinguin més importants que la nostra vida biològica, que el benestar, l'èxit, el prestigi i tranquil•litat de la nostra existència. El prestigi, la tranquil•litat i la comoditat són els falsos deus que més impedeixen la veritat i el progrés en la vida personal i social.

—Senyor, quan accepto aquesta primacia de la veritat estic carregant amb la meva creu i participo en la cultura de l'amor, que és la cultura de la creu.