Avui, les paraules de Jesús ens conviden a considerar un dels principis de vertebració social invocats per la Doctrina Social de l'Església: la solidaritat. La vida social crea múltiples interdependències, de manera que hem de prendre consciència de les necessitats alienes, tot considerant-les com pròpies. Així, doncs, la interdependència porta exigències de bé comú, i dóna lloc a una categoria moral: la solidaritat, que consisteix, en primer lloc, a què tots se sentin responsables de tots (sens deixar dita sol•licitud social només en mans de l'Estat).

Estimar algú és voler el seu be i treballar eficaçment per ell. Juntament al be individual, hi ha un be relacionat amb el viure social de les persones: el be comú. Desitjar el be comú i esforçar-se per ell és exigència de justícia i caritat.

—El principi de solidaritat ha de mantenir-se íntimament unit al principi de subsidiaritat: la solidaritat sense la subsidiaritat acabaria en l'assistencialisme que humilia el necessitat (alhora que la subsidiaritat sense la solidaritat desembocaria en el particularisme social).