Avui considerem un dels textos més enigmàtics del Nou Testament. En realitat, les "muntanyes" i els "arbres" que remou la fe són aquells que obstaculitzen la nostra vida. Aquests són, gairebé sempre, molt més importants que els que trobem als mapes.

L'acte de fe no és convèncer-se d'una idea o atribuir un poder a la fe, sinó que consisteix a confiar en què Déu hi és present i puc posar-me a les seves mans. Aleshores desapareixerà la "muntanya". El Senyor usa també el símbol de "gra de mostassa" que, essent el menor de tots els granets, esdevé finalment un arbre en el que s'hi ajoquen els ocells. Aquest gra de mostassa és un profund símbol de la fe: alberga, d'una banda, la petitesa (que m'empobreix), però també la potencialitat del creixement. La fe és, sobretot, una llavor de vida.

—Solament seré un vertader creient quan la fe sigui una llavor viva que creix al meu interior, i solament aleshores transformarà realment el meu món tot aportant quelcom nou.