Avui, l'Evangeli presenta una part del discurs de Jesús sobre el final dels temps. Hi ha una frase que impressiona per la seva claredat sintètica: " El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran".

L'expressió "el cel i la terra" apareix amb freqüència en la Bíblia per a indicar tot l'univers, tot el cosmos. Jesús declara que tot això és destinat a "passar". No solament la terra, sinó també el cel, que aquí hom entén en sentit còsmic, no com a sinònim de Déu. La Sagrada Escriptura no coneix ambigüitat: tota la creació és marcada per la finitud. Amb aquesta clara distinció, Jesús afirma que les seves paraules "no passaran", és a dir, estan de la part de Déu i, en conseqüència, són eternes.

—Els qui escolten la Paraula, l'acullen i donen fruit, formen part del regne de Déu, és a dir, viuen sota el seu domini; són al mon, però ja no són del món; duen dins seu una llavor d'eternitat, i a la fi produirà la resurrecció de la carn. Aquest és el poder de la Paraula del Crist.