Avui, l'evangelista narra una guarició molt singular. Segons l'antiga Llei jueva, la lepra no solament era considerada una malaltia, sinó la més greu forma "d'impuresa ritual". Corresponia als sacerdots diagnosticar-la i declarar impur el malalt, el qual havia de ser allunyat de la comunitat. Per això, la lepra era com una mort religiosa i civil, i la seva guarició una mena de resurrecció.

En la lepra hom pot entreveure un símbol del pecat, que és la vertadera impuresa del cor, capaç d'allunyar-nos de Déu, que, si no es confessa humilment, tot confiant en la misericòrdia divina, arriba àdhuc a produir la mort de l'ànima. Jesús en la seva passió esdevingué com un "leprós", fet impur pels nostres pecats, per tal d'obtenir-nos el perdó i la salvació.

—Al sagrament de la Penitència, el Crist crucificat i ressuscitat, mitjançant els seus ministres, ens purifica amb la seva misericòrdia infinita, ens restitueix la comunió amb el Pare celestial i amb els germans, i ens dóna el seu amor, la seva alegria i la seva pau.