Avui, mitjançant el seu Baptisme, Jesús anticipa la seva pròpia mort en la creu ("desapareixent" sota les aigües del Jordà), alhora que també anticipa la seva resurrecció ("emergint" des de les mateixes aigües). És una simbologia que remet a la realitat: Jesucrist realment ingressarà en —es farà càrrec de— els nostres pecats tot davallant fins a "l'infern", fins la "casa del mal". Ho fa no solament com a espectador —tal com succeeix a Dante—, sinó que, sobretot, ho fa "patint-amb-nosaltres". I, amb un sofriment transformador, converteix els inferns, obre i enderroca les portes de l'infern.

El "baptisme amb aigua" que administrava Joan rep el seu ple significat a partir del baptisme de vida i mort de Jesucrist. Acceptar la invitació al Baptisme significa ara traslladar-se al lloc del Baptisme de Jesús i, així, rebre, en la seva identificació amb nosaltres, la nostra identificació amb Ell.

—El sagrament del Baptisme apareix, per tant, com una participació en la lluita transformadora del món empresa per Jesús en el canvi de vida que s'ha produït en la seva davallada i ascens.