Avui celebrem el record dels màrtirs d’Uganda: sant Carles Luanga i companys morts entre 1885 i 1887 per l’acarnissament del rei Mwanga, en odi a la fe que professaven en Jesús i perquè no volien accedir als desigs impúdics del rei. Van morir vint-i-dos catòlics: el més petit d’ells, sant Kizito, de dotze anys. També n’hi havia una altra vintena d’anglicans. Va ser un martiri ben ecumènic. Mentre estaven empresonats, sant Carles Luanga els animava a ser fidels, enfortint-los en la fe i en l’amor a Jesús. El primer en morir, Josep Balikuddembe, digué al botxí: «Digues al rei, que morim injustament, però que el perdonem; i que es penedeixi».

—El Papa ha insistit sovint en què l’Església té més necessitat de testimonis que de mestres. En la mesura en que testimoniem Jesús, en som també “màrtirs”, si no vessant la sang, sí per la valentia d’arriscar la vida per la fe en Ell.