Avui celebrem sant Antoni de Pàdua, el qual pertanyia a la primera generació dels Fra Menors. Es tracta d’un dels sants més populars de tota l’Església. Contribuí significativament al desenvolupament de l’espiritualitat franciscana, amb les seves extraordinàries qualitats d’intel•ligència, equilibri, zel apostòlic i, principalment, fervor místic.

Es dedicà amb interès i sol•licitud a l’estudi de la Bíblia i dels Pares de l’Església, adquirint la ciència teològica que utilitzà en l’activitat docent i de predicació. A Itàlia i a França començà amb una activitat apostòlica intensa i eficaç. Alhora fou un dels primers mestres de teologia dels Frares Menors. Antoni assentà les bases de la teologia franciscana que, assoliria el seu culmini amb sant Bonaventura i el beat Duns Scoto. Elegit superior provincial dels Fra Menors del nord d’Itàlia, continuà el ministeri de la predicació, tot alternant-lo amb les funcions de govern.

El venerable Papa Pius XII el proclamà Doctor de l’Església, atorgant-li el títol de “Doctor evangèlic”. Sant Antoni, seguint l’escola de san Francesc, posa sempre el Crist en el centre de la vida i del pensament, de l’acció i de la predicació: així tota la dignitat humana apareix en el mirall del Crucifix i contemplar-lo és sempre font del reconeixement de la dignitat humana.

—“Si prediques Jesús, Ell estovarà els cors durs; si l’invoques, endolciràs les temptacions amargues; si penses en Ell, t’il•lumina el cor; si el llegeixes, et sacia la ment” (Sant Antoni).