Avui celebrem sant Bonaventura. Fascinat pel testimoniatge de fervor i radicalitat evangèliques dels Fra Menors, Giovanni da Fidanza sol·licità ser acollit en la gran família dels deixebles de Francesc. Al voltant de l’any 1243, Giovanni es vestí l’hàbit franciscà i prengué el nom de Bonaventura. Tot seguit fou destinat als estudis i es matriculà a la Facultat de Teologia de la Universitat de París.

És significatiu recordar el títol de la tesi que defensà per a ser habilitat a l’ensenyament de teologia: “Qüestions sobre el coneixement del Crist”. Tot el seu pensament fou profundament cristocèntric. El 1257, Bonaventura fou oficialment reconegut com doctor i mestre de la universitat parisina. Nogensmenys, hagué de renunciar a aquest prestigiós càrrec perquè en aquell mateix any el capítol general de l’Ordre l’escollí com a ministre general. Desenvolupà aquest encàrrec durant disset anys amb saviesa i entrega.

—En 1273 la vida de sant Bonaventura conegué un altre canvi. El Papa Gregori X el volgué consagrar bisbe i nombrar-lo cardenal. Li demanà també que preparés un importantíssim esdeveniment eclesial: el II Concili Ecumènic de Lió, el qual tenia com a objectiu restablir la comunió entre l’Església llatina i la grega. Es dedicà a aquesta tasca amb diligència, però no arribà a veure la conclusió d’aquesta assemblea ecumènica perquè morí durant la seva celebració.