Avui recordem aquest sant com el “darrer dels Pares” de l’Església, perquè en el segle XII renovà la gran teologia dels Pares. Ingressat al Císter, fou enviat amb tan sols 25 anys a fundar el monestir de Claraval. El jove abat impulsà la vida sòbria i moderada. Des de 1130 començà a ocupar-se d’assumptes importants de la Santa Seu i de l’Església.

Enfront dels complexos raonaments dialèctics del seu temps, Bernat insisteix a què solament Jesús és “mel a la boca, càntic a l’oïda, joia al cor” (d’aquí li ve el títol de “Doctor mellifluus”). Només hi ha un nom que compta, el de Jesús Natzarè. De fet, el veritable coneixement de Déu consisteix a l’experiència personal, profunda, de Jesucrist i del seu amor.

—“Per Mariam ad Iesum”: a través de Maria som duts a Jesús. Bernat —tot seguint la Tradició— dóna testimoni clar de la subordinació de Maria a Jesús. Però, alhora, senyala el lloc privilegiat de la Verge en l’economia de la salvació, donada la seva particularíssima participació com a Mare (“com-passio”) en el sacrifici del Fill.