Avui contemplem en sant Pius de Pietrelcina com és de suau el “jou” del Crist quan hom el porta amb amor fidel. La vida i la missió del pare Pius testimoniegen que les dificultats i els dolors, si són acceptats per amor, es transformen en un camí privilegiat de santedat. Durant tota la seva existència ell cercà una identificació cada cop major amb el Crist crucificat, ja que tenia una consciència molt clara d’haver estat cridat a col•laborar de manera peculiar en l’obra de la redempció.

El pare Pius fou generós dispensador de la misericòrdia divina, posant-se a disposició de tots a través de l’acollida, la direcció espiritual i especialment l’administració del sagrament de la penitència. El ministeri del confessionari, que constitueix un dels trets característics del seu apostolat, atreia multituds innombrables de fidels al convent de Sant Giovanni Rotondo. Tot i que aquell singular confessor tractava els pelegrins amb aparent duresa, aquests, prenent consciència de la gravetat del pecat i sincerament penedits, tornaven gairebé sempre per a rebre l’abraçada pacificadora del perdó sagramental.

—La raó última de l’eficàcia apostòlica del pare Pius es troba en l’íntima i constant unió amb Déu, de la qual n’eren uns eloqüents testimonis les llargues hores viscudes en pregària. Sovint repetia: “Sóc un pobre frare que prega”.