Avui veiem el Senyor prenent amb ell els tres predilectes, i emportant-se'ls a una muntanya alta. Tornarem a trobar-los junts en una altra muntanya —la de les Oliveres— en l'extrema angoixa del Senyor, com imatge que contrasta amb la transfiguració, tot i que ambdues estan inseparablement relacionades entre si: la divinitat de Jesús va unida a la creu; solament en aquesta interrelació reconeixem Jesucrist correctament.

L'escena, a més de les diverses "muntanyes" de la vida del Crist (Calvari, Ascensió...), ens recorda les muntanyes de la revelació de l'Antic Testament (Sinaí, Horeb, Moria): són al mateix temps muntanyes de "passió" i de "revelació". Moisès i Elies reberen a la muntanya la revelació de Déu: ara es troben en col·loqui amb Aquell que és la Revelació (i la Llei) en persona. Ambdós foren, amb els seus patiments, figures de la passió: ara parlen de la imminent Passió del Transfigurat.

—Jesús, mentre baixem de la muntanya, ens parles de la teva "resurrecció d'entre els morts": la nostra esperança passarà per la muntanya del Calvari.