Avui celebrem sant Alfons Mª de Liguori (1696-1787). Com hereu d’una família noble, tingué una formació completa i acurada, tant en el camp humanístic com en el jurídic. Després d’una brillant carrera al fòrum de Nàpols, abandonà el món per a consagrar-se només a Déu. En 1726 fou ordenat sacerdot. Durant 30 anys, l’apostolat missioner condueix a Alfons a les més variades direccions, mentre es fa més profunda en ell l’elecció dels pobres i dels humils. En 1762, als seus 66 anys, és nomenat bisbe i desenvolupa en la seva tasca pastoral una activitat increïble, en el doble vessant del ministeri directe i de l’apostolat de la ploma.

La seva àmplia producció comprèn 111 títols i abasta tres grans camps: moral, fe i vida espiritual. Alfons fou un renovador de la moral, tot arribant progressivament al just equilibri entre la severitat i la llibertat. “La pràctica de l’amor a Jesucrist” és el seu llibre ascètic principal.

—L’estructura de l’espiritualitat alfonsiana podria reduir-se a aquests dos elements: l’oració i la gràcia. És una espiritualitat popular on tots són cridats a la santedat, cadascú en el seu propi estat.